dimarts, 15 de maig del 2012

El diagnòstic amb el Par biomagnètic


El Par biomagnètic es defineix com el conjunt de càrregues que identifiquen una patologia i que està constituït per dues càrregues de polaritat oposada que es forma a costa de l'alteració fonamental del pH+ dels òrgans que la suporten.

El Par biomagnètic comprova que hi ha una ressonància (absorció d'energia pels àtoms d'una substància quan són sotmesos a camps magnètics de freqüències específiques) vibracional i energètica entre dos òrgans amb polaritat contrària.

Es determina a través d'un diàleg binari (extensió-contracció) entre el terapeuta i les cèl·lules corporals. A partir d'aquest diagnòstic dels camps que es troben irregulars es poden intervenir per mitjà de la ressonància dels imants donant com a resultat el balanç de les càrregues, per tant l'equilibri biomagnètic.



El Par biomagnètic té tres elements principals:

(Pol Positiu +) pH àcid = Presència de Virus

Nivell Energètic Normal (NEN) = SALUT

(Pol Negatiu -) pH alcalí = Presència de Bacteris




• El Pol que es genera per excés de H + (ions d'Hidrogen) on el pH + és àcid i dóna lloc a la presència i desenvolupament de virus 

• El Nivell Energètic Normal (NEN) és on el pH + és pràcticament neutre i on es duen a terme totes les funcions vitals normals de l'organisme humà sa.

• El Pol Negatiu es genera per dèficit d'H + i per la presència de radicals lliures complexos amb polaritat negativa on el pH + és alcalí donant lloc a la presència i desenvolupament de bacteris i altres gèrmens.

Les càrregues energètiques del Parc biomagnètic tenen una mateixa intensitat, el mateix nombre de partícules elementals i la mateixa freqüència bioenergètica, de tal manera que en enfrontar una porta la seva polaritat contrària, per efecte de la inducció magnètica, s'anul·len els seus potencials respectius i en aquest moment, al restaurar l'equilibri natural del pH +, els virus perden la seva informació genètica i els bacteris el medi alcalí favorable per al seu metabolisme i reproducció.



El mètode de diagnòstic que el Par Biomagnètic utilitza és la kinesiologia per bioenergètica


El terme s'aplica directament a la ciència que estudia el moviment físic en general (mecanismes corporals) és a dir que els fisioterapeutes o kinesiólogos són professionals titulats de facultats de medicina oficials amb un perfil ben determinat en la seva tasca.

En el corrent de l'anomenada Medicina alternativa s'han adaptat termes que ja estaven en ús en la medicina oficial i aquest és un exemple específic d'aquest fenomen, perquè si bé el terme és molt clar, quan s'utilitza en aquests camps no oficials i per la falta d'una definició pròpia i independent es malinterpreta i es desqualifica.

El mètode de diagnòstic Kinesiològic per Bioenergètica es sustenta en la possibilitat de mesurar amb el Par biomagnètic la variació del pH dels fluids corporals (plasma sanguini, cel·lular etc.) i depenent d'aquest examen es poden identificar en l'actualitat un sense nombre de patologies específiques, que al seu torn es poden comprovar amb exàmens oficials.

Aquesta característica ens permet trobar virus o bacteris (per la seva conformació bioquímica) abans de provocar la malaltia i de manifestar els símptomes, per tant amb aquesta tècnica si es pot prevenir, ja que es diagnostica oportunament. També es poden rastrejar les funcions orgàniques en general i les glandulars, comptant que cada òrgan ha de disposar d'un equilibri bioquímic específic, la variació en el seu pH també es pot diagnosticar amb el Par biomagnètic.

Per tant, si podem ser tan minuciosos en el diagnòstic amb aquesta tècnica, llavors podem personalitzar les teràpies que han de ser úniques i específiques.

Teràpia amb biomagnetisme


(Segona part)


El Par biomagnètic és un Mètode de Medicina Alternativa de diagnòstic, tractament i curació d'un gran nombre de malalties. El Par biomagnètic restableix la salut en equilibrar el pH+ dels òrgans interns a través de la col·locació d'imants sobre l'organisme

Tots els fenòmens patògens que donen origen i desenvolupament a les malalties ja siguin virals, bacterians, micòtics, parasitaris, disfuncionals, tòxics o genètics estan suportats per alteracions del pH+ normal (Neutre) pel fet que els microorganismes produeixen fenòmens bioenergètics dins dels òrgans interns que els contenen. La restauració de l'equilibri orgànic condiciona la curació i per tant la salut.

El Par biomagnètic és un sistema de tractament alternatiu que no es contraposa amb cap altre mètode terapèutic i es pot utilitzar en conjunt. Els Imants naturals de mitjana i alta potència amb fins terapèutics: no s'injecten, no s'ingereixen, no són tòxics, no produeixen efectes col·laterals, no requereix procediments quirúrgics, no produeixen alteracions cel·lulars ni de teixit orgànic.

El Biomagnetisme funciona amb imants d'alta potència, que s'ubiquen per parells, amb les dues polaritats en llocs molt específics del cos, on s'amaguen virus, bacteris, fongs, o paràsits, prèviament identificats. Aquests gèrmens no resisteixen l'impacte magnètic i sucumbeixen, facilitant la recuperació de malalties en un alt percentatge de casos.






En el pol positiu s'estableix una acidosi de l'organisme afectat, també s'escurça la matèria i pel mateix l'òrgan decreix en dimensions i posteriorment ocorren fenòmens degeneratius, tot això en presència o no de virus patógens. En el pol negatiu, ocorren fenòmens semblants però amb polaritat contrària.

S'estableixen una alcalosi de l'òrgan, la distinció de la seva matèria que condiciona l'estat de flogosi i d'edema. Posteriorment passa la disfunció de l'òrgan i finalment processos degeneratius i tot això en presència o no de bacteris patògens.

És important destacar que els descobriments del Dr Goiz amb el seu biomagnetismo van anar més enllà del que anteriorment es coneixia com "Magnetoteràpia", que ja havia percebut certs efectes sedants i antiinflamatoris amb pol nord de l'imant, o bé, estimulants i acceleradors del creixement de les cèl·lules amb el pol sud.

El magnetisme havia donat origen a la venda indiscriminada en certs països desenvolupats, d'accessoris com cinturons, faixes, matalassos, pegats, etc. magnetitzats o previstos d'imants per a ser usats amb diferents finalitats terapèutiques, però podem afirmar que l'ús d'aquests aparells va fer guarnyar un cert desprestigi a la magnetoteràpia  ja que s'estaven aplicant unes energies magnètiques sense tenir clar on s'estava apuntant.

En proporcionar-nos un mapa exacte dels Pars de punts en el cos, el Dr. Goiz amb el seu biomagnetismo no deixa oportunitat a especular amb la possible ubicació del magneto. A més ens diu precisament el nom del microorganisme que se situa en un o altre punt. Aquest coneixement i el peculiar mètode de diagnòstic, permet l'insòlit fet de poder reconèixer, en una primera sessió, malalties que només el pacient sabia que tenia per mitjà d'exàmens previs.

El Par biomagnètic és un procediment d'ordre físic, natural i extern. El cos humà pot ser portador asimptomàtic de microorganismes patògens, sense mostrar símptomes de malaltia aparent. El Par biomagnètic és també un procediment preventiu de la salut perquè pot detectar, diagnosticar i curar oportunament, encara abans de la manifestació clínica.

Les conseqüències terapèutiques que té aquest sistema, són la restauració de l'equilibri intern, la disminució de símptomes i per tant la curació. 

A la data s'han estudiat, diagnosticat, i atès terapèuticament des de 1988 a més de 110.000 pacients. El 95% dels quals amb tot tipus de patologies, han millorat substancialment, o han sanat totalment en unes poques sesiones. En general es requereixen algunes sessions per aconseguir que l'organisme torni al seu ordre i neutralitat interna, és a dir, a un estat de salut.

Només en cas de malalties cròniques o de tipus degeneratiu es requereix d'un seguiment longitudinal preventiu després que l'organisme hagi quedat equilibrat novament.


Quines malalties es tracten amb Biomagnetisme?


Amb Biomagnetisme cel·lular es prevenen i tracten tot tipus de malalties, entre altres altres:

  • Autoimmunes (lupus, dermatocits, artitritis reumatoide, etc.)
  • Càncer (depenent de l'avançat de la malaltia i dels òrgans vitals que hagi danyat)
  • Cardiovasculars (hipertensió, hipotensió, artereoesclerosis, cardiomegàlia, etc.)
  • Del sistema nerviós (migranyes, vertigens, fatiga, ansietat, insomni, esclerosi múltiple, etc.) 
  • Dels ulls (Glaucoma, entre d'altres)
  • Dermatològiques (psoriasi, dermatitis atòpica, neurodermatitis, dermatitis per contacte, etc.) Disfuncions glandulars (tiroïdal, paratiroïdal, ovàrica, testicular, suprarenals, etc.)
  • Gastrointestinals (infeccions, colitis, restrenyiment, diarrea, hemorroides, etc.)
  • Genitourinàries (infeccions, uretra, pròstata, etc.)
  • Ginecològiques (dismenorrea, amenorrea, infertilitat, miomatosis, quists, patologia mamària, etc.)
  • Hepàtiques (hepatitis A, B o C, cirrosi, amebiasis hepàtica, etc.)
  • Hematològiques (anèmia, porpra, leucèmia, etc.)
  • Osteomioarticulares (osteoporosi, dolors ossis i musculars, fibromiàlgies, etc.
  • Respiratòries (infeccions, grip, influenza, asma, bronquitis, laringitis, sinusitis, pericarditis, faringoamigdalitis, rinitis al·lèrgica, etc.)
  • Renals (infeccions, insuficiència litiasi, etc.)
  • Venèries (papil·loma humà, sífilis, gonorrea, herpes, candidiasi, etc.)