Pensem en un gran edifici, alt, imponent, majestuós, sòlid, de façana ferma, en aparença indestructible, compost en el seu interior per un sofisticat sistema d'energia i de seguretat, amb ascensors veloços i hermètics que connecten cada pis amb només pressionar un botó.
En síntesi, pensem en un edifici important, modern, insuperable. Tanta solidesa i tecnologia, però, estan sustentades en els seus fonaments, en les seves arrels, en la seva base capaç de sostenir tota la resta.
Sense una base ferma, sense aquest suport, l'edifici, per més bonic que sembli, s'ensorraria amb la mateixa velocitat amb què ho faria un fràgil castell de cartes. Pensem ara que aquest edifici som nosaltres mateixos. Que aquest edifici és el nostre cos i tot el que l'integra: pell, carn, sang, ossos, òrgans, nervis, energia, ment, esperit. I pensem que els fonaments són, ni més ni menys, que els nostres peus. A través d'ells, tota la resta cobra sentit. La reflexologia podal, ciència sàvia, no va fer més que adonar-se d'això i de concedir als peus la importància que no tothom aconsegueix veure.
Els peus són una porta d'entrada. Si el cos humà està integrat per canals que connecten cada zona, cada cèl·lula, cada organisme, propers i distants, com si fossin les vies d'un ferrocarril, ja que els peus, llavors, són l'andana principal d'aquestes vies, la estació central, l'origen d'aquest meravellós recorregut per l'interior de nosaltres mateixos.
Els peus ens sostenen en un sentit molt més profund que el físic. Ens sostenen dempeus, és clar, però també ens sostenen davant la vida, ens ensenyen un camí, ens mostren una ruta de salut i bellesa, elements imprescindibles per viure millor.
La reflexologia podal, nexe entre els peus i les altres parts del nostre ésser, serveix per millorar la qualitat de vida. No ha, doncs, ser menyspreada.
Caminant fem camí. I deixem petjades, les marques del nostre caminar. Aquestes empremtes ens expliquen. Recórrer és repassar la nostra vida, com si miréssim un àlbum de fotografies pel qual reconeixem, avui, el que vam ser i, d'alguna manera, seguim sent. Com un mapa traçat a força de pelegrinar. Cada petjada és una línia que es connecta amb la qual segueix, nosaltres, els artífexs d'aquestes empremtes, sempre, indefectiblement, anirem un pas endavant. Mai, les nostres petjades ens arribaran. Però és possible aturar-se, donar-se volta i mirar-les. Potser observem que aquestes empremtes properes difereixen d'aquelles, les primeres. Per quin motiu, si són els mateixos peus que les van originar?. Potser, en un punt del camí, la reflexologia podal hagi fet la seva miraculosa aparició en la nostra vida, modificant per bé cada pas que donem, perfeccionant.
Hi ha qui va dir que es pot conèixer un país, i el món sencer, observant els peus dels que el caminen. De la mateixa manera ens podem reconèixer, com a individus, en els nostres peus. Suaus, aspres, rígids, flexibles, els peus ens expliquen física, mental i emocionalment com som.
